Un article recent publicat al Journal of Political Ecology explora les tensions socials i ecològiques al voltant dels sistemes tradicionals de regadiu i la restauració fluvial al sud d’Espanya. Centrat en les xarxes riu-sèquia de la Vega de Granada, l’estudi mostra com els rius no són únicament fluxos d’aigua, sinó sistemes socioecològics vius modelats per la memòria, l’agricultura, la cura i les històries col·lectives.
L’article analitza com els regants tradicionals sovint se senten exclosos de les narratives ambientals dominants i de les polítiques hídriques actuals. Mentre els enfocaments institucionals tendeixen a separar els rius de les infraestructures de reg, les comunitats locals descriuen les sèquies com una part essencial del mateix riu: sistemes que recarreguen aqüífers, sostenen la biodiversitat, donen suport a la producció d’aliments i mantenen paisatges culturals.
A través del concepte de permeabilitat, els autors proposen una altra manera d’entendre els rius i la cura ambiental. Més enllà de fronteres rígides entre natura i societat, o entre ambientalisme i agricultura, la permeabilitat posa el focus en la interdependència, l’intercanvi i la convivència. Rius, sèquies, agricultors, activistes, memòries i ecosistemes apareixen així profundament connectats.
La investigació també documenta com activistes, regants, investigadors i habitants locals estan construint noves aliances mitjançant assemblees, caminades fluvials, activitats de cartografia i processos col·lectius d’aprenentatge. Aquestes iniciatives busquen reconnectar la justícia ambiental amb les formes de vida rurals i promoure models més inclusius de governança i restauració fluvial.
A RiVIVE, aquestes reflexions connecten directament amb el nostre interés per la convivialitat fluvial, la restauració participativa i el reconeixement de diferents formes de coneixement ecològic.